L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.
Màrius Torres



Lleida no és més que una silueta,
retallada al fons de l’horitzó,
un campanar amb deliris de sageta
i uns finestrals brodats per un poeta,
entreteixint la pedra i la claror.
Agustí Bernaus



Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles...
Vicent Andrés Estellés



És festa perquè t’estimo
i em perdo dins els teus ulls
i, dins els teus ulls, camino
pels negres carrers curulls.
Jordi Sarsanedas