El cuc de seda
a) L’home, en veure el cavall, pensà que havia passat alguna desgràcia i galopà fins a casa seva. Desconcertat perquè tot estava bé, arribà a la conclusió que el cavall havia comprès la pena de la seva mestressa. En agraïment, li donà el millor fenc. Però el cavall no volia menjar. Només s’animava quan veia la filla de la casa. Quan el pare li’n demanà explicacions, la noia confessà que era a causa de la promesa que havia fet al cavall. Llavors el pare, molt enfadat, va matar-lo. Agafà la seva pell i l’estengué al sol. Però en passar la noia per davant de la pell, un remolí de vent se l’endugué camps enllà.

123

b) Un home, enviat a la frontera de la Xina per servir a la guerra, deixà la seva dona i la seva filla. La noia es consolava tenint cura del cavall de la família. Un dia digué al cavall que si algú li tornava el pare de la guerra es casaria amb ell. En sentir això, el cavall sortí a trobar el pare a la frontera.

123

c) L’home corregué darrere el remolí fins que s’aturà en una morera. Llavors el pare trobà un cuc que s’ar­rossegava per una fulla. Era tot el que quedava de la seva filla. S’endugué el cuc a casa i l’alimentava amb fulles de morera. Al cap de poc observà que feia un fil molt prim i fort, i trobà que s’hi podia teixir una tela meravellosa. I a mesura que sortiren més cucs, els habitants de la Xina produïren grans quantitats de seda, per la qual cosa esdevingueren famosos arreu del món.

123