Marc Saladrigues s’adreça a la seva Rita i repeteix tres cops l’única seu d’ençà que ha llegit la seva carta: ! Li sembla com si la conegués de fa una . Li diu que porta una de fa vint anys i que és un home . Expressa la seva solitud i la seva . Però ara té un gran consol llegint i la carta cent vegades. Reconeix que necessita l’ i la de la Rita per poder viure. Escriu que ficarà la seva carta dins l’ i que la llançarà ben perquè trigui menys a -li a i que encara haurà d’esperar abans d’abraçar-la i omplir-la de . A partir d’ara el nom de Rita serà el seu , el seu amor i la seva . Ja no està !